EntradaAutor: corpetit » 25 abr. 2009, 06:50
Bon dia,
Tinc un cosí alemany que es diu Hans i toca a l’orquestra filharmònica de Berlín.
Resulta que va venir a casa a passar uns dies i s’hi va deixar dues “flautes” perquè va haver de marxar d’urgència.
Un cop a Alemanya, em va demanar que li enviés un d’aquest dos instruments perquè tenia un important concert. Concretament el més petit, que no passava dels 140 centímetres. L’altre en feia prop de 170.
Vaig anar a correus i, sorprenentment, em van amidar l’esmentada flauta. Encuriosit, vaig demanar-li el motiu a l’operari i em va dir que, en fer més d’un metre, enviar-la a Alemanya em costaria uns 600 euros; en canvi, si la seva longitud fos igual o inferior a 1 metre, l’import tan sols seria d’uns 60 euros. Vaig demanar-li que per 2 pams de res, que fes la vista grossa, però, encara va ser pitjor, es va ofendre i no hi va haver manera que canviés d’opinió; fins i tot em va dir que quan hi tornés, ell personalment m’amidaria l’objecte i que no em donaria ni un centímetre de marge.
Vaig trucar al meu cosí Hans i li vaig comentar la jugada. Mig fotent-se’n, em va respondre alguna cosa així com:
- Jo ho he fet vàries vegades i mai no he tingut aquests problemes!
- Doncs ja m’explicaràs com ho faig si la flauta no es pot desmuntar? – vaig replicar-li -
- I això que a nosaltres ens dieu caps quadrats. Aquests catalans, us ofegueu en un got d’aigua – va dir en Hans i em va penjar el telèfon, tot rient sense aturador -
Ara em queden dues opcions: o trobar la solució o pagar els 600 euros per tal de no quedar malament.
Adéu.