Endevina l'escena
Bona nit,
A veure Josep, la diagonal d’un metre quadrat és 141.4 centímetres. L’enunciat diu que la flauta en fa 140. No l’he inventat pas jo, és aquest. Fins i tot (com que ho veia una mica just) vaig posar que una no passava (grosso modo) dels 140 i l’altre feia prop de 170, precisament per això. L’enunciat diu que la flauta no és desmuntable. Si la posem de través, la pipa de la flauta pot encaixar perfectament amb un angle. Així doncs, de l’altre poden quedar 1.41 centímetres de marge però, si t’has de sentir més a gust, canvia l’enunciat del pobre autor i fes-la de 135 o 130 centímetres. El concepte és exactament el mateix.
Tampoc és flexible. Si no endevines l’enigma, et donen una sèrie de pistes, i la primera nega la flexibilitat.
Les altres dues solucions no són lògiques, no s’ha de pensar en termes normals. Una és endevinable, l’altre impossible, surrealista total. Així que, potser millor que ho donem per acabat i en proposem de nous.
Adéu.
A veure Josep, la diagonal d’un metre quadrat és 141.4 centímetres. L’enunciat diu que la flauta en fa 140. No l’he inventat pas jo, és aquest. Fins i tot (com que ho veia una mica just) vaig posar que una no passava (grosso modo) dels 140 i l’altre feia prop de 170, precisament per això. L’enunciat diu que la flauta no és desmuntable. Si la posem de través, la pipa de la flauta pot encaixar perfectament amb un angle. Així doncs, de l’altre poden quedar 1.41 centímetres de marge però, si t’has de sentir més a gust, canvia l’enunciat del pobre autor i fes-la de 135 o 130 centímetres. El concepte és exactament el mateix.
Tampoc és flexible. Si no endevines l’enigma, et donen una sèrie de pistes, i la primera nega la flexibilitat.
Les altres dues solucions no són lògiques, no s’ha de pensar en termes normals. Una és endevinable, l’altre impossible, surrealista total. Així que, potser millor que ho donem per acabat i en proposem de nous.
Adéu.
Vinga ....... deixem els problemes que necessiten drogues intravenoses .... i tornem al mon real:
Els pastissos:
Subproblema 1: Dos persones es volen repartir un pastís, com s'ho fan per repartir-lo equitativament de forma que els DOS estiguin completament satisfets.
O sigui, que cap pugi dir: "el teu és mes gran", "tu tens mes xocolata que jo", "el teu tros te mes lacasitos".
Subproblema 2: El mateix amb TRES persones. Com es reparteixen el patís 3 persones de forma que els TRES estiguin completament satisfets.
Els pastissos:
Subproblema 1: Dos persones es volen repartir un pastís, com s'ho fan per repartir-lo equitativament de forma que els DOS estiguin completament satisfets.
O sigui, que cap pugi dir: "el teu és mes gran", "tu tens mes xocolata que jo", "el teu tros te mes lacasitos".
Subproblema 2: El mateix amb TRES persones. Com es reparteixen el patís 3 persones de forma que els TRES estiguin completament satisfets.
Subproblema 1:
Es sortegen qui talla i l'altre tria primer.
Per cert, en el pastìs hi ha xocolata i lacasitos ?, si el veu el Carles, es queden sense pastís tots dos.
En realitat, si el pastís es homogeni, es talla per la meitat, paral.lelament a la base.
Es sortegen qui talla i l'altre tria primer.
Per cert, en el pastìs hi ha xocolata i lacasitos ?, si el veu el Carles, es queden sense pastís tots dos.
En realitat, si el pastís es homogeni, es talla per la meitat, paral.lelament a la base.
josep1945 l’ha editat per darrera vegada el dia: 28 abr. 2009, 11:53, en total s’ha editat 1 vegada.
Si aquest problema tingués resposta real ... no existirien tantes discussions amb les herències 
Un parteix i l'altre tria s'ha vingut fent a Catalunya desde temps inmemorials. Juraria, però potser m'equivoco, que està fins i tot recollit en el Dret Civil català.
Amb més de dos ... la cosa es complica, però hi ha un possible mètode que sempre m'ha agradat força:
Es clava un pal al centre exacte del pastís, es fa un primer tall i ara es va desplaçant lentament un fil lligat al pal de manera que delimita amb (l'últim) tall una porció ... el primer que crida "meu" es queda la porció delimitada i es segueix.
Ve a ser algo així com la subhasta a la baixa de les llotges de peix catalanes.
Em toca pastís? O sugus?
Un parteix i l'altre tria s'ha vingut fent a Catalunya desde temps inmemorials. Juraria, però potser m'equivoco, que està fins i tot recollit en el Dret Civil català.
Amb més de dos ... la cosa es complica, però hi ha un possible mètode que sempre m'ha agradat força:
Es clava un pal al centre exacte del pastís, es fa un primer tall i ara es va desplaçant lentament un fil lligat al pal de manera que delimita amb (l'últim) tall una porció ... el primer que crida "meu" es queda la porció delimitada i es segueix.
Ve a ser algo així com la subhasta a la baixa de les llotges de peix catalanes.
Em toca pastís? O sugus?
Bon dia,
Suposo que hi ha vàries solucions.
Una podria ser que acordin entre els 3, que qui talli es quedarà l’últim tros (posem que sigui A).
També acorden que aquest que talla (A) deixarà el ganivet tocant o damunt de qualsevol tros.
B i C, acorden prèviament quin dels trossos es quedaran (el que toca el ganivet, el de l’esquerra o el de la dreta).
B i C, també podrien acordar d’antuvi que es quedaran amb el primer tros que faci A, el segon o l’últim i resultant.
Però existeix el problema que A pugui pensar que B i C poden estar conxorxats per deixar-li el tros més petit.
Però, si A fa bé la feina, aquest problema desapareix.
Igual que el primer cas, si A no fa bé la feina, pot quedar decebut igualment, en veure que ha fet un tros més gros que l’altre i se l’ha cruspit el veí.
Adéu.
Suposo que hi ha vàries solucions.
Una podria ser que acordin entre els 3, que qui talli es quedarà l’últim tros (posem que sigui A).
També acorden que aquest que talla (A) deixarà el ganivet tocant o damunt de qualsevol tros.
B i C, acorden prèviament quin dels trossos es quedaran (el que toca el ganivet, el de l’esquerra o el de la dreta).
B i C, també podrien acordar d’antuvi que es quedaran amb el primer tros que faci A, el segon o l’últim i resultant.
Però existeix el problema que A pugui pensar que B i C poden estar conxorxats per deixar-li el tros més petit.
Però, si A fa bé la feina, aquest problema desapareix.
Igual que el primer cas, si A no fa bé la feina, pot quedar decebut igualment, en veure que ha fet un tros més gros que l’altre i se l’ha cruspit el veí.
Adéu.
DeepButi, molt bona ! No es la que pensava jo, però es una bona solució.
corpetit, la teva no veig que funcioni ... com es fiquen d'acord B i C ?
La resposta que esperava era:
- 1 talla en 3 trossos.
- 2 si creu que algun tros es mes gran que els altres, pot igualar-lo traient-hi el tros que falta.
- 3 escolleix el tros que vulgui.
- 2 escolleix el tros que vulgui, però si queda per escollir el tros que ha "igualat" ha d'escollir aquest.
- 1 agafa el tros que queda.
El "problema", es que al acabar queda un petit tros, ni que sempre es pot anar repartint aplicant el mètode recursivament.
corpetit, la teva no veig que funcioni ... com es fiquen d'acord B i C ?
La resposta que esperava era:
- 1 talla en 3 trossos.
- 2 si creu que algun tros es mes gran que els altres, pot igualar-lo traient-hi el tros que falta.
- 3 escolleix el tros que vulgui.
- 2 escolleix el tros que vulgui, però si queda per escollir el tros que ha "igualat" ha d'escollir aquest.
- 1 agafa el tros que queda.
El "problema", es que al acabar queda un petit tros, ni que sempre es pot anar repartint aplicant el mètode recursivament.
Sortegen qui talla primer, suposem que li toqui a A.
A talla un tros. T1 (que podrà ser, a consideració dels altres dos B i C, equilibrat, petit o gran)
Si B i C creuen que T1 és un tros equilibrat o petit li donen a A.
Amb la resta actuen B i C com en el cas del pastis per dues persones.
Si B ó C creuen que T1 es un tros gran, qui ho cregui l’agafa.
Amb la resta del pastis A i el que creia que T1 no era gran actuen com en el primer cas.
Si B i C creuen que T1 es un tros gran, en tallen un d’igual T2 i i se’ls reparteixen i el que queda T3 li donen a A.
A talla un tros. T1 (que podrà ser, a consideració dels altres dos B i C, equilibrat, petit o gran)
Si B i C creuen que T1 és un tros equilibrat o petit li donen a A.
Amb la resta actuen B i C com en el cas del pastis per dues persones.
Si B ó C creuen que T1 es un tros gran, qui ho cregui l’agafa.
Amb la resta del pastis A i el que creia que T1 no era gran actuen com en el primer cas.
Si B i C creuen que T1 es un tros gran, en tallen un d’igual T2 i i se’ls reparteixen i el que queda T3 li donen a A.
Per aixo A ha de procurar tallar el més equilibrat possible.
Si A talla bé, encara que els altres creguin que es més gran, T1 = T2 i = T3.
La variant seria, quant creuen que es més gran, A parteix la resta en dos trossos T2 i T3 i B i C sortegen qui tria primer, qui li toqui, podrà triar entre T1, T2 i T3, i el segon, si queda T1, l'agafarà i si no triarà entre T2 i T3
Si A talla bé, encara que els altres creguin que es més gran, T1 = T2 i = T3.
La variant seria, quant creuen que es més gran, A parteix la resta en dos trossos T2 i T3 i B i C sortegen qui tria primer, qui li toqui, podrà triar entre T1, T2 i T3, i el segon, si queda T1, l'agafarà i si no triarà entre T2 i T3
josep1945 l’ha editat per darrera vegada el dia: 28 abr. 2009, 14:45, en total s’ha editat 1 vegada.
josep1945 ha escrit:La variant seria, quant creuen que es més gran, A parteix la resta en dos trossos T2 i T3 i B i C sortegen qui tria primer, qui li toqui, podrà triar entre T1, T2 i T3, i el segon, si queda T1, l'agafarà i si no triarà entre T2 i T3
Tampoc .... B i C sortegen, si guanya B, i tria el mes gran segon C, per tant C no estarà satisfet.
Adéu !
Segona variant.
B li treu a T1 el tros que li sembla que hi ha de massa queda T11 i t11 (l'excès)
Si C creu que T11 es equilibrat o petit, li dona a B i amb la resta t11+el que quedava de pastis, s'ho reparteixen amb A, d'acord al primer proces
Si C creu que T11 es gran, li treu el tros que creu hi ha de massa, queda T111 i t111 (l'excès) i se'l queda. La resta de pastis més els trosos petits t11 i t111 s'ho reparteixen A i B d'acord al primer procés.
B li treu a T1 el tros que li sembla que hi ha de massa queda T11 i t11 (l'excès)
Si C creu que T11 es equilibrat o petit, li dona a B i amb la resta t11+el que quedava de pastis, s'ho reparteixen amb A, d'acord al primer proces
Si C creu que T11 es gran, li treu el tros que creu hi ha de massa, queda T111 i t111 (l'excès) i se'l queda. La resta de pastis més els trosos petits t11 i t111 s'ho reparteixen A i B d'acord al primer procés.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 68 visitants