Endevina l'escena

[josep1945]

Pel problema 1:

Pot no utilitzar cap pesa, si te un mesurador de líquids que li permeti mesurar 1 litre d’aigua i utilitzar-lo per obtenir la primera bossa d’un kilogram. (no li faig utilitzar una ampolla de plàstic plena d'un litre d'aigua, per la distorsió que representa el pes del propi envàs).

I en el cas de la flauta (i en plan La Imaginació al poder), omplim el poble de rates, avisem a Hamelin, li donem la flauta i que s'emporti les rates (i la flauta) cap a Alemanya.

[DeepButi]

14 línies

[corpetit]

Bon dia,

Tornant al problema del camell, si aquest animal pot anar bevent mentre camina i segons la resolució que doneu al problema, tant el beduí com el camell fan un total de 54.200 quilòmetres.

Si fem escala, aquesta distància es redueix considerablement.

Es tractaria de fer la distància, per exemple, que de dos bidons en poguéssim omplir justament un. Posem que siguin 60 quilòmetres, per arrodonir.
El segon viatge l’aprofitem per portar l’aigua al poble. De manera que, hauríem fet:
- 100 km, per anar a l’oasi.
- 60 x 3 = 180 per portar 2 bidons a 40 km del poble.
- 40 km més per portar el bidó ple al poblat.

Quanta aigua arribaria d’aquest bidó?
No ho he calculat però suposo que rondaria els 73 litres que segons la solució correcta portaria en 2 viatges. Però amb l’avantatge d’haver fet només 320 km, pels 400 de la solució.

Després d’arribar al poble, a sobre, faríem 40 km, sense cap bidó, ni buit ni ple, damunt del camell. No cal dir que això faria que el pobre animal pogués anar més descansat. En arribar als 40 km, recolliríem el bidó buit i faríem el mateix procediment.

Si apurem amb les escales, podríem reduir aquests 55.000 km. Tot i que sigui un camell ideal, tampoc es tracta de rebentar-lo... pobre camell.

Suposo que si augmentem les escales encara aniria millor. Distància que per cada 3 bidons n’omplíssim 2 de justos i, a la vegada, aquests 2 plens els deixem a una distància que de cada 4 n’omplim 3. S’hauria de començar per l’escala més petita, més pròxima a l’oasi i amb el número més alt possible de bidons però que, a la vegada, permetés aprofitar els bidons buits utilitzats per reomplir els altres. Es tractaria de trobar l’equilibri ideal. Una feinada de collons, vaja. Pensant-ho millor, potser sí que més val rebentar el camell.

Adéu.

[corpetit]

Bona nit,

Josep, a banda de l’opció de poder utilitzar les bosses de sucre com a peses, que seria la solució més lògica i que se li acut a tothom, l’autor en dóna dues. La primera, la més normal, és la ja comentada (1, 3, 9 i 27); i la segona, torno a repetir, la més il·lògica de totes, perquè no té cap sentit fer-ho d’aquesta manera, n’és una altra. Per altra banda, tot i que és absurd fer-ho així, també és la solució més fàcil. Només cal que penseu el procediment seguit en la resposta que heu donat i, per eliminació, en queda un altre.

Veig que el tema de la flauta us ha traumatitzat una miqueta. He avisat per endavant, cosa que en d’altres enigmes algú no ha fet, i no estic pensant amb ningú en especial ara mateix; com deia, és una solució, torno a repetir, surrealista, no es poden emprar termes normals. Si, encara i així, en voleu la resposta, només cal que observeu que hi ha una sèrie de paraules amb cursiva. Això vol significar que pot no ser ben bé aquesta la paraula adequada o que s’ha de mirar des d’una altra perspectiva. Val doncs, heu pensat en les possibles accepcions de la paraula clau de l’enigma, tot i que no puguin estar contemplades en alguns diccionaris?

Adéu.

[DeepButi]

2. f. Arg., Cuba, Par. y Ur. Pan alargado y ensanchado a la mitad, con costra dura y miga blanca y esponjosa.

Te la menges i llestos.

Editat: grrrrrr

[DeepButi]

Pes I
Menys de 4 peses? Tinc curiositat per veure-ho.

Pes 2
Va a veure si algú s'anima ...

1 pesada: 4 boles a cada plat
Si pesen igual, 2 pesada: 9-10 vs 11-x (una qualsevol de les 8 inicials)
........................Si pesen igual, 3 pesada:
........................Si pesen diferent, 3 pesada:
Si pesen diferent, 2 pesada:

pensad, pensad malditos!

[josep1945]

Deep, ja he dit abans que amb una sola pesa (d'un kilogram) en te prou.

Problema 1.

Una pesa d'un kg.

Amb aixó podrà obtenir la bosa d'un kg.
Per obtenir la bosa de 2 Kg, hi posarà la bosa d'un kg. més la pesa d'un kg.
I aixi succesivament.

I ara entenc lo de les 14 línees.
Poso les meves primeres:

Suposem que les boles són: a, b, c, d, e, f, g, h, i, j, k, l
Fem tres grups de 4 boles cadascun: G1: a, b, c, d G2: e, f, g, h G3: i, j, k, l
Posem en un plat de la balança les boles de G1 i en l’altre les boles de G2.
Possibilitat1: Pes G1 = Pes G2.
La bola diferent estarà en G3 (i, j, k, l)
Fem dos grups de zzzzz boles cadascun: G4: xxxxx G5: yyyyyy
Posem en un plat de la balança les boles de G4 i en l’altre les boles de G5.
...

[corpetit]

Bona dia,

Solució surrealista del problema de la flauta:

Una flauta com diu en DeepButi, també és un tipus de pa allargat (suposo que d’aquí ve el seu nom. A més, pel que es veu, ho desconeixia però sembla que també és un tipus de flauta, flauta com a instrument. Curiosament, la solució al problema original també era un tipus de flauta: travessera). Almenys a les meves terres, a més, també és un tipus de pa allargat i farcit d’algun altre aliment. Bé doncs, resulta que la majoria de gent associem el fet de tocar en una orquestra i tenir una o dues flautes, a flautista. No necessàriament ha de ser així, aquest senyor podria tocar perfectament qualsevol altre instrument. S’ha dit que no es podia desmuntar però, en cap lloc i moment, s’ha dit que no es pogués, simplement, tallar. Resulta que aquella orquestra tenia per costum picar una miqueta, i en grup, abans de cada concert, per baixar la tensió. Doncs bé, aquell cop, li havia tocat a en Hans portar el menjar i, com havia marxat d’urgència, se’l va descuidar.

Problema de pes I:

Ningú ha dit que s’hagin d’utilitzar menys peses, simplement, que el procediment és diferent i que, tot i ser absurd i il·lògic, també és una segona opció, almenys, per a l’autor del llibre. Doncs una mica semblant a l’anterior, hem donat per fet que podíem utilitzar els 2 platets per a posar les peses. Qui no ho faria? Doncs aquell senyor cobreix ambdues possibilitats: “Si las pesas pueden ser colocadas en cualquiera de los platillos ..; Si las pesas sólo pueden ser colocadas en uno de los platillos ...”. És així de toca-collons.

Adéu.

[josep1945]

Fa uns quants anys, amb motiu d’unes celebracions familiars, varem comprar tres o quatre d’aquests pans anomenats “flautes”, d’una llargària propera al 1.50 metres que, varem obrir, sucar amb tomata i farcir amb diferents embotits.

No discutiré si es podien desmuntar o no (evidentment, un cop tallats i farcits, segur que sí, però si estaven sencers, es obvi que no), però el que sí puc garantir es que eren flexibles, no que ho fossin com per obtenir un cercle, però sí que tenien una certa flexibilitat.

I finalment, després de les pèrdues de temps i, un cop aconseguit enviar-ho per correu, a saber quant els hi arribaran. Segur estaran ben secs, millor els hi envies un parell de pans de pagès fets en forn de llenya que els hi agradaran més.

[corpetit]

Bona tarda,

Sí, Josep ... sí.

Adéu.

[Carles]

Doncs vinga ..... un de nou !!

El cocherito leré

Un cotxe ha de fer una volta sencera a un circuit circular. Al circuit hi ha N dipòsits amb certa quantitat de gasolina. Entre tots els dipòsits contenen la quantitat exacta de gasolina que el cotxe necessita per fer una volta. El cotxe comença amb el dipòsit buit.

Demostreu que amb independència del nombre de dipòsits, de la seva posició i de la quantitat de combustible que contenen, sempre es pot escollir un punt d'inici que li permeti completar la volta.

Notes: a) El consum és uniforme i proporcional a la distància recorreguda. b) La capacitat de dipòsit del cotxe és suficient per contenir tota la gasolina necessària per fer una volta.

[josep1945]

Per decidir el punt d'inici, hem de suposar que:

Sabem on estan posats els dipòsits
Sabem quanta benzina te cada dipòsit

I suposem que podem circular tant en el mateix sentit que les agulles del rellotge com en sentit contrari.

Correctes les suposicions ?

[corpetit]

Bona nit,

Ja ho ha dit el Josep, hem de saber on són els dipòsits, la seva capacitat i, segons això, agafar un sentit o altre.
Només s’ha descuidat dir que, si el cotxe comença amb el dipòsit buit, si vol moure’s, ha de començar necessàriament en un punt on hi hagi un d'aquests dipòsits.

L’estrany és que en Josep no et digui que la nota a) és incorrecta perquè el cotxe no pot consumir igual si va buit de benzina que amb el dipòsit ple; depenent del pes del conductor; de la temperatura de la pista; de la llargada de la mateixa, per l’escalfament que pugui patir el vehicle, el desgast dels pneumàtics etc, etc, etc; per tant, la premissa “entre tots els dipòsits contenen la quantitat exacta de gasolina que el cotxe necessita per fer una volta” és falsa.

Adéu.

[Carles]

Efectivament, se sap on son, la quantitat, i es pot anar en el sentit que es vulgi ...... la qüestió es, si independentment de on estiguin, el numero, i la quantitat, semrpe es podrà completar la volta o no.

Adéu !

[corpetit]

Bona nit,

Ja t’ha donat la resposta en Josep: Sí. Un pic sabem on estan els dipòsits i la seva capacitat, només caldrà sumar els litres i les distàncies i emprendre un o altre sentit. Forçosament hi ha d’haver un sentit que ens sigui favorable. Com més allunyats estiguin els dipòsits en un sentit, forçosament estaran més pròxims en l’altre.

Adéu.